En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant

Solemnitat de la Santíssima Trinitat

Àngelus, Plaça de Sant Pere, diumenge 30/5/2010

Estimats germans i germanes:

Després del temps pasqual, que va concloure el diumenge passat amb la Pentecosta, la litúrgia ha tornat al «temps de durant l’any». Però això no vol dir que el compromís dels cristians hagi de minvar; ben al contrari, en haver entrat en la vida mitjançant els sagraments, som cridats diàriament a obrir-nos a l’acció de la gràcia divina, per tal de progressar en l’amor a Déu i al proïsme. La solemnitat d’avui, diumenge de la Santíssima Trinitat, en cert sentit recapitula la revelació de Déu esdevinguda en els misteris pasquals: la mort i resurrecció de Crist, la seva ascensió a la dreta del Pare i l’efusió de l ‘Esperit Sant.

La ment i el llenguatge humans són inadequats per explicar la relació que existeix entre el Pare, el Fill i l’Esperit Sant, i, tanmateix, els Pares de l’Església intentaren il·lustrar el misteri de Déu u i tri vivint-lo en la seva pròpia existència amb una fe pregona.

La Trinitat divina, en efecte, posa la seva estada en nosaltres el dia del baptisme: «Jo et batejo – diu el ministre – en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant». El nom de Déu, en el qual fórem batejats, el recordem cada vegada que en ens senyem. El teòleg Romano Guardini, en relació amb el signe de la creu, afirma: «El fem abans de la pregària, perquè… ens posi espiritualment en ordre; concentri en Déu pensaments, cor i voluntat; després de la pregària, per tal que romangui amb nosaltres allò que Déu ens ha donat… Això abraça tot l’ésser, cos i ànima, … i tot esdevé consagrat en el nom del Déu u i tri» (Pòrtic, 1ª ed., setembre 2011, Clàssics cristians del segle XX 10).

Per tant, en el signe de la creu i en el nom del Déu viu està contingut l’anunci que genera la fe i inspira la pregària. I, igual que en l’Evangeli Jesús promet als Apòstols que «Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera» (Jn 16,13), així succeeix en la litúrgia dominical, quan els sacerdots dispensen, cada setmana, el pa de la Paraula i de l’Eucaristia. També el Sant Rector d’Ars ho recordava als fidels: «Qui ha rebut la vostra ànima tot just néixer? El prevere. Qui la nodreix perquè pugui acabar el seu pelegrinatge? El prevere. Qui la prepararà per comparèixer davant Déu, rentant-la per última vegada en la sang de Jesucrist? … sempre el prevere» (Carta de convocatòria de l’Any sacerdotal, 19/6/2009).

Estimats amics, fem nostra la pregària de sant Hilari de Poitiers: «Conserva incontaminada aquesta fe que hi ha en mi i, fins el darrer alè, dóna’m també aquesta veu de la meva consciència, per tal que romangui sempre fidel a allò que vaig professar en la meva regeneració, quan vaig ser batejat en el Pare, en el Fill i en l’Esperit Sant» (De Trinitate, XII, 57: CCL 62/a, 627). Invocant la Verge Maria, primera criatura plenament habitada per la Santíssima Trinitat, demanem la seva protecció per anar endavant en la nostra peregrinació terrena.

Benet XVI

Deja un comentario