Viure la Quaresma

El passat 17 de febrer va ser el dimecres de cendra. És un dels dies de l’any on es nota una gran afluència a la Missa que surt de l’ordinari. Aquell dimecres dóna inici la Quaresma. Amb el ritu de la imposició de la cendra comença un temps de conversió, de penitència i purificació. Es podria pensar que tot això no és gens atractiu, tanmateix, això no és el que veiem, perquè tots anhelem alguna cosa més per als nostres cors: amor, perdó, comprensió, tranquil·litat, pau…

En l’homilia del dimecres de cendra el Papa Francesc va predicar sobre la necessitat d’escoltar “la invitació que neix del cor de Déu, que amb els braços oberts i els ulls plens de nostàlgia ens suplica: ‘Torneu a mi amb tot cor’ (Jl 2,12). Torneu a mi. La quaresma és un viatge de retorn a Déu. (…) És el temps per a verificar les sendes que estem recorrent, per a tornar a trobar el camí de retorn a casa, per a redescobrir el vincle fonamental amb Déu, del qual depèn tot. (…) Aquest és el centre de la quaresma: cap a on està orientat el meu cor”.

No és fàcil saber cap a on està orientat el nostre cor, per aquest motiu, Francesc va proposar les següents preguntes:

“Cap a on em porta el navegador de la meva vida, cap a Déu o cap al meu jo? Visc per a agradar al Senyor, o per a ser vist, lloat, preferit, al primer lloc? Tinc un cor ‘ballarí’, que fa un pas cap endavant i un cap endarrere, estimo una mica al Senyor i una mica al món, o un cor ferm en Déu? Em sento a gust amb les meves hipocresies, o lluito per alliberar el cor de la duplicitat i la falsedat que l’encadenen?”.

El Papa va voler ajudar-nos a concretar aquest camí de retorn a Déu amb les següents orientacions, consells, pistes que ara presentem de formar resumida:

– Llegir i meditar la paràbola del fill pròdig: el perdó de Déu, la confessió, és el primer pas del nostre viatge de retorn. El Sagrament de la Reconciliació és també la intenció d’oració del Papa en aquest mes de març.

– Després necessitem tornar a Jesús, fer com aquell leprós curat que va tornar a agrair-li: Deu van ser curats, però només ell va ser també salvat, perquè va tornar a Jesús (cf. Lc 17,12-19).

– El camí no es basa en les nostres forces, és necessari deixar-se prendre de la mà. Aquest és el camí just, el camí de la humilitat. jo em sento necessitat o em sento suficient?

– En aquest camí, per a no perdre la direcció, posem-nos davant la creu de Jesús: és la càtedra silenciosa de Déu. Allí tornarem a trobar l’alegria de ser estimats.

Finalment, el Papa Francesc va assenyalar en el tradicional missatge de Quaresma que aquest viatge de retorn a Déu ens convertirà, si rebem l’amor de Déu, en germans i germanes en Crist.

Deja un comentario